Adéu, Jaume.

"Trobarem a faltar el teu somriure,

diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí,

però el record de la vall on vas viure,

no l'esborra la pols del camí..."

Aviat no hi seràs. Hores, dubto que dies, i ja no hi seràs. Sempre recordaré que en una freda tarda d'un dilluns d'abril et vaig dir l'últim adéu.  Vaig veure per última vegada els teus ulls, i els meus van quedar negats de llàgrimes transparents. I quan vaig tornar a aixecar la mirada només sentia com buscaves un aire que no trobaves, com lluitaves, en silenci, per arrapar-te a la vida que t'està deixant anar. I per més paraules que llenci al buit tu no tornaràs, i jo no et tornaré a veure, mai més, ni et tornaré a sentir, ni a tocar, ni a olorar. 

Només tu saps com ens vas estimar. Només nosaltres sabem com ens consta deixar-te marxar. Gràcies per donar-me tant tots aquests anys. Saps? Crec que molts dels valors dels que ara em sento orgullosa me'ls vas ensenyar tu. He compartit amb tu un quart de segle de la meva vida. I és una sort, perquè al llarg de la vida no sempre podem trobar-nos amb persones amb un tarannà com el teu i que ens ajudi a construïr-nos com a persones tal i com tu has fet. Tu, que mai has malparlat de ningú, tu, que m'has empapat de força per viure, tu, que vas lluitar tant al meu costat. 

Gràcies Jaume, has format una part molt gran de mi i et prometo que sempre hi seràs.

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu, de com

ens vas deixar sobtadament, de les teves

coses parlem i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties;

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te, a poc a poc seràs

un gest, un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i  Pol