...Un equilibri fràgil, delicat, per eludir el daltabaix...
...La fragilitat de l'entrega, del miratge continuat, la rigidesa de les conductes i la paràlisi conseqüentment inevitable que es deriva d'aquesta rigidesa i d'aquestes conductes.
...El paradís perdut que, de fet, mai es va perdre perquè mai no va existir.
La simulació per conjurar el costat fosc de la nostra raó i tornar a l'ordre, a la llum del dia... A l'ordre que oblida i permet seguir i construir un fràgil equilibri...
Un fràgil equilibri, al teatre Lliure... recomanat! De vegades, l'escenari no és res més que tota una realitat que hem viscut, que vivim, que ens envolta. La sensació de no saber viure en la foscor i només voler veure la claror, les ganes de fugir, les pors, els sentiments...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada