Des del primer moment era una etapa provisional. La feina per convinar amb estudis, la feina per tenir una injecció extra, la feina que no havia de ser la de la meva vida. Però mai m'hauria imaginat que em fos difícil dir adéu... adéu als dissabtes, adéu a totes les tardes, adéu a les aigues de 45 cèntims, adéu a les Guess, adéu a les C-doux, adéu a les Geox, a les Pedro Miralles, a les Unisa, a les Muxart, adéu, adéu, adéu... però sobretot adéu a hores de companyia, a estones compartides, a grans persones, a persones que m'han fet somriue i també m'han aixugat alguna llàgrima, a persones que m'han deixat sortir la nena que porto dins (i sinó que mirin el calendari jeje), a persones que m'han ensenyat, que m'han aconsellat, que m'han donat segones oportunitats, que m'han escoltat, que m'han parlat... adéu a dos anys compartits amb GRANS persones. Adèu. Adèu, gràcies i fins sempre..
Un adèu amb una abraçada, amb un us trobaré tant a faltar...però tant tant i tant...i amb una llàgrima.
1 comentari:
moltíssimes gràcies per llegir, per passar i per deixar-ne constància. no sé com has arribat fins allà, però agraeixo la teva petita dedicació lectora...
felicitats també pels teus plecs de papiroflèxia i literatura!
Publica un comentari a l'entrada