23*

Avui en sumes un i t'adones que canviar el 3 per el 2 serà el principi d'una nova etapa, tant de bo més bona que l'última. Mires enrere i trobes tots el somnis que encara hi ha pendents, mires endavant i t'adones de tota la força que necessitaràs. No pots deixar de preguntar-te què passarà, si podràs, si te'n sortiràs. No pots deixar de pensar amb tots aquells que trobaràs a faltar, amb les estones de cel que ja no tornaràs a viure, amb tot el que, amb nostàlgia, deixaràs a tot aquest racó que ara t'ofega. Des de les escales del dissabte fins als cafès al Zèfir, des de les bromes estúpides dels vespres fins a les llàgrimes compartides amb la teva mitja teronja de l'amistat. Des dels tallats a les Voltes (si, això també ho trobaré a faltar) fins als petons d'aquella nina rossa, des del cotxe fins a les sabates, des de les coses més aparentment insignificants fins a totes les que m'han vist crèixer.

Potser per això, aquesta entrada als 23, està pintada amb tanta nostàlgia...