Quan al final del dia les hores es condensen en un color tot es torna negre. Negre de tempesta. Negre de mala mar. Negre de no trobar els colors. Negre de decepció. Negre d'incertesa. Negre de ferides obertes. Negre de ràbia. Negre de por a un no sé què estrany. Negre de no poder tenir el control. Negre de perdre't a tu mateixa. Negre amb llàgrimes. És un negre tacat de les il·lusions esmicolades, de la pèrdua del sentit de moltes coses, d'una lluita cansada. És un negre que pinta la teva vida quan intentes cremar el temps i només aconsegueixes que el temps et cremi a tu. És un negre que intentes esgarrapar i trencar però tu només sents com caus, com la realitat hi ha moments que pot més que tu mateixa, com et tanques en un món que és així, negre. I no voldira que us penseu que he caiguten el perany de conformar-me i quedar-me al món negre. Només que hi ha vegades que et sents avall, tan avall, que només pots veure el negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada