Fa gairebé dues setmanes que a la meva vida cada dia és diumenge i em dedico a girar pàgines del calendari com si fossin alienes al temps. I avui, quan arribar el vertader diumenge, jo ja no sé si em queda aire, si queda cap escletxa en el meu món que no estigui tapada amb un gruix de gel.Que s'acabi ja aquest setembre tenyit de diumenges si us plau, o si més no, que s'acabin els diumenges d'aquest meu setembre...
1 comentari:
ei,
Pensa que hi ha gent que espera en candeletes el diumenge...
Tinc moltes novetats...però moltes, a veure si coincidim i te les puc explicar...
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada