Agost. I enyorar.

"...pensant que el mar és com la vida 

que no atura el ritme mai. "

Enyorar-los. Enyorar la teva gent i que et truquin i t'expliquin en detalls el que han fet, com si així et demostrèssin que encara formes part d'ells. Enyorar-los però saber que si xiules vindran. Enyorar-los i que t'enviin una foto pel WhatsApp fent-te partícep dels seus dies. Enyorar i recordar, reflexionar i pensar com hauria estat tu si tu no haguéssim estat tu, si la teva vida no hagués estat com ha estat. Preguntar-te si, en el cas que tot hagués estat diferent, també els enyoraries.

L'agost, per mi, és el reflex d'aquella anys on l'enyorança que sentia de la vida  degotava entre parets de color verd.
L'agost és una terrassa al mig de la ciutat i un café amb gel recordant tot allò que t'ha fet ser qui ets.

L'agost és l'olor de sal i dibuixos damunt la sorra.
L'agost és mirar enrere i decidir com vols pintar el futur.