"...quan tot s'enlaira,
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més luny..."
Matins de sol. Tardes d'aigua, sorra i sal. Motocicletes dibuixant camins de sorra. Bicicletes despertant els matins. Silencis. Objectius. Intents de superació. Hores sota el mar. Pàgines d'un llibre en blanc. Ell i jo, jo i ell. Dinars a bons restaurants. Sopars a la fresca. Sons llargs. Xancletes i barrets. I així, amb les petites coses que ens han fet passar ens adonem que de vegeades el més insignificant és el que ens pot dibuixar més somriures. Paissatges que t'envolten i que fins ara no t'havies adonat que eren gairabé perfectes. Visites d'amistats que saps que vols que siguin sempre aqui.
I així, amb un bon regust de boca, demà tornarem a la rutina pensant que tenim sort, de malgrat tot, ser estimats. Demà tornarem a la rutina sabent que estimem. I que tot té més sentit quan sumem dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada