He intentat tancar els ulls i agafar una agulla que zitzagujes per tancar sobre la meva pell totes les taques del passat. He volgut resseguir un per un cada record, cada ferida, cada camí equivocat, i no parar fins aconseguir cicatritzar-ho per sempre. Peró cada cop que ho intento, nomes sé teixir punts suspensius. Punts suspensius que són sentiments amagats, culpabilitats, incerteses, retrets empresonats. Potser són por. O potser, només són somriures tristos. Potser són vergonya, llàgrimes acides i silencis amargs. O qui sap, potser és només, la certesa que malgrat el pas dels anys mai podré tornar a començar.
dimarts, 22 de juliol del 2008
...punts suspensius...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
...
i si els punts suspensius ... denoten imaginacio? ...
:)
...
Publica un comentari a l'entrada