diumenge, 6 de juliol del 2008
Cartró
Al meu món hi ha peces de cartró que de vegades juguen a cuit i amagar entre elles. N’hi ha de fràgils i de fortes, de dolces i de salades, de clares i de fosques. Si es mullen, es desfan, i hi ha moments en què un simple objecte pot fer que s’entrebanquin i em descol•loquin i em taquen d’un estat d’ànim camaleònic mentre em fan sentir que no tinc por d’anar a poc a poc, sinó de no avançar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
reina, si que ho tenies amagat això del blog...
tranquila, ara ja tens una lectora fidel.
una abraçada reina...i somriu a la vida, que així tot és més fàcil.
Publica un comentari a l'entrada