Ha fet bon dia i tots brindàvem i somrèiem, deixant de banda les fredes distàncies que tantes vegades ens separen. Jo, mentrestant, inquieta en els meus pensaments, cantant en silenci les mateixes cançons de sempre, dissimulant les pors rere rostres indiferents, escrivint línies sense massa sentit. Esperant, potser, un cop de puny a l'estómac que proclami l'estabilitat. Només això, l'estabilitat.
Es-ta-bi-li-tat e-mo-ci-o-nal.
1 comentari:
Només has de seguir el camí traçat i l'estabilitat no trigarà en establir-se al teu interior! PETONS
Publica un comentari a l'entrada