Allargar la nit cinc minuts, ignorar els números del rellotge i deixar-te portar per la mandra. Obrir els ulls i ser conscient que és dissabte i hi ha un dia per davant. Despertar-se i decidir anar a la platja, així, perquè si. I adonar-se de la por a viure, la por a despertar-se i a veure que poden haver canviat les coses, la por a riure, la por a plorar, la por a estar sola, la por a viure amb alguna cosa que t'ha tocat viure i que t'agradi o no, has de portar amb tu tota la vida.
Ni més ni menys.
2 comentaris:
Oblida la por i mira la part positiva: quina sort que tens de poder-te despertar tard i decidir anar a la platja!
Un PETONET!!!!!
Gràcies Pat!
Publica un comentari a l'entrada