25 :)

Avui en faig 25. Per un d'aquests motius estranys però alhora inevitables miro enrere i ho comparo amb tots els altres aniversaris. I m'ha costat molt arribar fins aquí. Alguns creuen que per fi, m'he fet gran. Altres saben que no ha estat fàcil. Altres ni s'ho imaginen. Potser és una combinació de tot plegat, però el cas és que ara, per fi, puc viure. Puc perdre'm entre l'olor d'un ram de flors, puc escalar entre il·lusions i puc somriure al futur. Ara per fi, dins la llum hi ha un futur tant present que s'encomana i fa oblidar que encara queda una mica de desordre sentimental. 25 anys i si el meu desig, que no s'acabi aquesta nova manera de viure.

Fa un any ningú hagués cregut que això era possible. Fa un any només hi havia foscor, llàgrimes, silencis, desesperació. I ja no hi és. La meva vida no té absolutament res a veure amb la de fa un any. Només per això, tinc un bon motiu per viure, per estar orgullosa de no haver tirat la tovallola. De no haver-me rendit. De voler lluitar fins i tot quan els altres creien que no podia. De sortir del pou. I de seguir lluitant. Potser si que, sense els mals moments, no podriem valorar els bons. Ara veig el sol cada matí. I somric. Ara puc viure els dies de pluja, encara que de vegades em facin enfadar. Ara puc viure, viure i viure....