Te odio porque siempre sigues, siempre sigues, siempre sigues, siempre sigues ahí....
Maleïts records. Els agafaria, els tallaria fins a treure'ls-hi sang, els xarbotaria, els tiraria contra la paret, els hi escopiria a la cara, els trepitjaria fins a no poder més, els maltractaria, els llençaria al contenidor, els esmicolaria, els enfonsaria fins a ofegar-se, els enterraria ben avall, avall, avall...
Maleïts records. Sense ells, ara, la meva vida, seria més fàcil.
3 comentaris:
Ari reina! Gràcies pel comentari. Des de l'accident que hi ha més espines que roses al meu camí, però tot es supera. I tu com estàs?
**petonets**
sense els records no seriem el que som ara!!
Ara tens clar que allò és part del passat i que no vols que torni..
Una abraçada gegant i fins aviat!
No són els records únicament, és la consciència i la nostàlgia.
Publica un comentari a l'entrada