No és que em perdi desesperadament buscant raons, només que de vegades fan falta per aguantar la tempesta que amenaça la tranquilitat d'aquesta aparent normalitat que em fa tanta por trencar.
I és que, per què espanta tant adonar-te vs. acceptar que la teva realitat era una autèntica normalitat forçada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada